14/06/19 Trèvol de Núria, primer intent
Vam començar l'aventura d'intentar fer el trèvol de Núria, el divendres després de treballar. Entre equipar-nos i el desplaçament, iniciàvem la marxa a Queralbs a les 20:30.
Pugem cap a Núria, sense pressa i sense pausa, apurant l'última llum del dia, per posar-nos el frontal abans del principi de la nostra primera fulla del trèvol.
La lluna està quasi plena i el cel seré. En una de les parades que fem per menjar, apaguem els frontals i l'imatge és de les que es graven a foc en l'ànima, envoltats de muntanyes, amb neu acabada de caure tot just fa tres dies i un silenci que ho diu tot. Ens adonem de l'afortunats que som i gaudim el moment.
Un cop ens trobem a l'alçada del refugi de Coma de vaca, arriben núvols foscos i la lluna s'amaga rere seu. No plou, tot i que tenim molta aigua sota els peus, de la neu caiguda, que es va desfent, hi ha zones molt molles i passos de rierols que fan que alguna gota vagi calant en el calçat.
De nou a Núria, amb la fulla més llarga feta, comença a clarejar. La son, m'ha vingut a recordar en un parell d'ocasions, que ve com a companya de viatge.
Tot just duem un parell de quilòmetres, camí del Puigmal, i succeïx el que no voldríem que passes. L'Andreu, té un fort dolor en un bessó, que l'impedeix de continuar en condicions. Tot i que s'ofereix a esperar-me a Núria, perquè segueixi almenys fins completar aquesta fulla, la decisió és fàcil de prendre, em retiro amb ell, som un equip.
El bessó no està en condicions per la baixada fins a Queralbs, així que faré una cosa nova, per primera vegada aniré amb el Camallera. Amb la de vegades que he vingut per aquí i no l'havia agafat cap vegada, tota una experiència. Per sort, el diagnòstic és una sobrecarrega i el tractament, repòs.
Hi ha qui no sap on està el límit, per mi, està en dilluns al matí, reprendre la vida allà on la varem deixar el divendres,
Track garmin connect
Publicació relacionada:
16/08/19 Trèvol de Núria, segon intent. Fent un bívol
Pugem cap a Núria, sense pressa i sense pausa, apurant l'última llum del dia, per posar-nos el frontal abans del principi de la nostra primera fulla del trèvol.
La lluna està quasi plena i el cel seré. En una de les parades que fem per menjar, apaguem els frontals i l'imatge és de les que es graven a foc en l'ànima, envoltats de muntanyes, amb neu acabada de caure tot just fa tres dies i un silenci que ho diu tot. Ens adonem de l'afortunats que som i gaudim el moment.
Un cop ens trobem a l'alçada del refugi de Coma de vaca, arriben núvols foscos i la lluna s'amaga rere seu. No plou, tot i que tenim molta aigua sota els peus, de la neu caiguda, que es va desfent, hi ha zones molt molles i passos de rierols que fan que alguna gota vagi calant en el calçat.
De nou a Núria, amb la fulla més llarga feta, comença a clarejar. La son, m'ha vingut a recordar en un parell d'ocasions, que ve com a companya de viatge.
Tot just duem un parell de quilòmetres, camí del Puigmal, i succeïx el que no voldríem que passes. L'Andreu, té un fort dolor en un bessó, que l'impedeix de continuar en condicions. Tot i que s'ofereix a esperar-me a Núria, perquè segueixi almenys fins completar aquesta fulla, la decisió és fàcil de prendre, em retiro amb ell, som un equip.
El bessó no està en condicions per la baixada fins a Queralbs, així que faré una cosa nova, per primera vegada aniré amb el Camallera. Amb la de vegades que he vingut per aquí i no l'havia agafat cap vegada, tota una experiència. Per sort, el diagnòstic és una sobrecarrega i el tractament, repòs.
Hi ha qui no sap on està el límit, per mi, està en dilluns al matí, reprendre la vida allà on la varem deixar el divendres,
Track garmin connect
Publicació relacionada:
16/08/19 Trèvol de Núria, segon intent. Fent un bívol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!