20/05/18 Volta a Girona en btt. Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Cap de Creus
Començo l'aventura amb més dubtes que cap altre cosa, que si estic prou preparat, que si em mullaré molt, que si... Tots els dubtes s'esvaneixen, només calen uns quilòmetres pedalant per sentir que estic fent el que m'agrada i que passi el que passi, gaudiré de l'experiència.
De Sant Feliu de Guíxols a Palamós, aprofitant que és d'hora i que ho conec, enfilo per carretera, fins la via verda que va a Palafrugell, a partir d'aquí i fins a Sant Pere Pescador combino pistes indicades com a Pirinexus amb trams de la xarxa cicloturística.
A partir de Sant Pere Pescador, tinc el premi de pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, un veritable plaer, que em porta fins a Roses on faig parada per dinar.
De Roses a Cadaqués ho faig per pista, en un primer tram obert al trànsit i en un segon tram, només per a gent a peu, hi ha tanques als extrems, la primera tanca la passo sense dificultats, trobo un grup de vaques al mig del camí, una s'espanta i arranca a córrer al veurem, les altres resten impassibles al meu pas. La segona tanca, ja costa un xic més, he de passar-ho tot pel damunt, per sort em trobo amb dues noies que també fan ruta en bici i entre els tres resulta molt més senzill.
Pel camí em trobo amb amics, Girona és petita, un d'ells em pregunta sinó tinc por de fer aquesta aventura en solitari, la veritat és que no, fa temps que he après a no tenir por a la por, a més la por és al desconegut i pedalar tot sol em resulta molt familiar.
A partir de Sant Pere Pescador, tinc el premi de pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, un veritable plaer, que em porta fins a Roses on faig parada per dinar.
De Roses a Cadaqués ho faig per pista, en un primer tram obert al trànsit i en un segon tram, només per a gent a peu, hi ha tanques als extrems, la primera tanca la passo sense dificultats, trobo un grup de vaques al mig del camí, una s'espanta i arranca a córrer al veurem, les altres resten impassibles al meu pas. La segona tanca, ja costa un xic més, he de passar-ho tot pel damunt, per sort em trobo amb dues noies que també fan ruta en bici i entre els tres resulta molt més senzill.
Pel camí em trobo amb amics, Girona és petita, un d'ells em pregunta sinó tinc por de fer aquesta aventura en solitari, la veritat és que no, fa temps que he après a no tenir por a la por, a més la por és al desconegut i pedalar tot sol em resulta molt familiar.
Arribo a Cadaqués, proveeixo d'aigua per poder enfilar cap al far del Cap de Creus, indret màgic. Vull fer un bivac a Cala Culip on hi ha un refugi de pescadors, que tot i que tancat, em servirà per poder muntar la tenda sobre un lloc planer.
Baixo per l'accés de la carretera del Cap de Creus, són poc més de 500 metres, de molt mal fer, tardo 40 minuts en arribar abaix, fent viatges amunt i avall, carregant amb la bicicleta i tot el material.
L'esforç val la pena, l'indret és preciós, una delícia pels sentits, tot i que cal dutxar-se amb antimosquits. El cansament de pedalar 127,4 km amb 938 m+, em fan caure en una dolça son.
Baixo per l'accés de la carretera del Cap de Creus, són poc més de 500 metres, de molt mal fer, tardo 40 minuts en arribar abaix, fent viatges amunt i avall, carregant amb la bicicleta i tot el material.
L'esforç val la pena, l'indret és preciós, una delícia pels sentits, tot i que cal dutxar-se amb antimosquits. El cansament de pedalar 127,4 km amb 938 m+, em fan caure en una dolça son.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!