28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt

Per perseguir una il·lusió, i més si es en forma de repte de llarga distància, cal llevar-se d'hora.
A les 5 del matí inicio el camí, segons els meus càlculs, arribaré de clar a Llagostera a l'anada i quan torni compto ser-hi abans no es faci fosc. D'aquesta manera es mes còmode seguir el track, de Sant Feliu de Guíxols a Llagostera es el tram que més vegades he fet per la via verda.
Per enllaçar la ruta de Cyclocat, utilitzo dos tracks de la mateixa web. El primer de Llagostera fins a Vidreres i el segon de Vidreres fins a Sils, on carregaré el track que em durà a Barcelona.
Fins a Sils m'acompanya una boira "pixanera", que em fa anar sense ulleres, amb el "miop" que sóc. Part del camí m'és familiar, segueix el recorregut de la Via Augusta que vaig recórrer el 2015. Duc muntada l'alforja central al darrere, per dur material i el menjar entre àpats. Rodo còmodament per pistes de terra, tocant poc asfalt, alguna carretera secundaria i el pas per poblacions i polígons industrials.
El tram a la llera del Besós es el mes concorregut, a la que veig la fàbrica de ciment de l'entrada de la ciutat de Barcelona, ja sento com el primer objectiu de repte, arribar, ja està a l'abast de la ma.
Els últims dos quilòmetres, em sorprenen, un carril bici separat i en molt bon estat, la llera del riu amb una preciosa gespa verda, que convida a buscar una ombra tranquil·la on deixar passar el temps. A la que estic en el terme municipal de Barcelona, amb 118 km a les cames, parada per dinar.
La tornada es de molt bon fer, sé el que m'espera i la mica de vent que tenia en contra, ara es a favor. Fa molta calor, faig parades a totes les fonts que tinc localitzades per anar-me refrescant.
Parada per berenar a Vilalba Sasserra. Assentat a l'ombra en un banc, menjant un plàtan, galetes i amb una llauna de refresc freda, em sento ric, ric en experiències que estic vivint i en somnis que van agafant forma en el meu cap, mentre vaig pedalant. Em sento molt bé. No fa mal res fora del normal, la part exterior de les mans pel tremolor del manillar amb les pedres, els peus pel joc que deixen els pedals automàtics i el cul, com no podia ser d'altre manera.
Tot va segons el planejat, abans no es fosc estic a Llagostera,  llums i a seguir, amb aquella sensació contradictòria de voler acabar pel cansament i perquè l'endemà es dilluns i s'ha de treballar i les ganes que el que estic vivint duri per sempre, per desgracia res es etern, per sort sempre ho podré repetir o ampliar...
Track garmin connect

Entrada relacionada:
Repte pel 28/05/17 Sant Feliu de Guíxols - Barcelona i tornada, en btt