08/04/17 100 km de Calella

A la línia de sortida dels 100 km de Calella, som vuit participants i els incombustibles Nuri i Joan, que tot i que aquest no era una prova organtizada, sinó una trobada d'amics en autosuficiència, han estat al peu del canó fins al final.
Les primeres hores, són de bon fer, la temperatura es agradable i el cos està descansat. A la que arriba el migdia, començo a patir, la calor, em destrossa, tot i que no en fa molta, he passat les últimes setmanes aclimatant la fred per una prova de natació en aigües gèlides i el cos ho nota. Em sento com si anés a càmera lenta i el quilòmetres no passen. Durant aquest baixón, en Tato, m'espera i m'acompanya una bona estona, moltes gràcies!
Als 50 km, em premio, parant-me a dinar els macarrons que la mare em fa per aquestes ocasions, em revifen i torno amb ganes. Alterno caminar el tram que tinc el vent de garbí de cara i corro quan el tinc d'esquena.
Els quilòmetres que van del 60 al 80, són els més durs mentalment, no tinc la confiança gaire alta, em sento molt cansat i adolorit muscularment, l'actitud positiva m'ajuda a veure-ho tot més clar.
Del km 75 al 80, m'acompanya un amic d'aigua, en Joaquim, conegut com Molamola, parlem de natació i es una bocanada d'aire fresc per la meva ment.
Els últims 15 km son de fosc, tinc el modest objectiu d'acabar abans de la mitjanit, per baixar de les 16 hores, avui no ha estat el meu millor dia. L'ultima volta m'acompanya en Joan, l'organitzador, un pou de coneixement de l'atletisme. El rellotge va marcant minuts i davant la possibilitat de passar de les 16 hores, tot i el mal de peus i tenir les cames de fusta, corro els últims metres per acabar en 15h57'.
Em sap greu que no es faci de manera oficial aquesta gran prova, però la veritat es que tal i com ho hem fet ha estat molt divertit. Al final es manté el més important, l'essència de l'ultrafons, córrer per superar-se a un mateix.

Track garmin connect

Entrada relacionada:
Repte pel 08/04/17 100 km de Calella