12/05/16 Ultra Trail Emmona, el final a 15 dies per l'inici

No tot surt com un planifica i segurament, que res surti com un pensa, és el millor que pot passar, tot i que a priori costi de veure.
En poc més de dues setmanes hauria de prendre la sortida d'una cursa que m'encanta, per l'entorn on es desenvolupa i per les persones que hi trobo, els companys de fatiga, organitzadors i voluntaris que ho fan possible. L'Ultra Trail Emmona, de 129 km i 20.000 de desnivell acumulat, és una cursa en que participat quatre vegades i creuat la línia d'arribada en tres ocasions.
En un dels entrenaments per intentar arribar amb alguna opció a acabar-la, va sorgir un dolor al  peu dret, que em va fer plegar a mig fer. El traumatòleg l'identifica com una inflamació del cinquè metatarsià i em recepta un senzill tractament, a més d'algun antiinflamatori, repòs de córrer i caminar, evitant, en la mesura del que  sigui possible, els desnivells. Puc seguir fent vida normal, nedant, pedalant, palejant amb el caiac i fent peses. El període descans és de 2 a 4 setmanes.
El repós acaba just a temps per estar a línia de sortida amb el peu recuperat, però sense poder treballar el meu punt més flac, l'aclimatació/adaptació a l'alta muntanya.
Si amb el pla d'entrenament fet i anant tot bé, ja era molt just que ho aconseguís, fer-ho sense estar en bones condicions seria una tonteria, que només accentuaria les probabilitats de fer-me mal, per aquest motiu no prendre la sortida. Les muntanyes seguiran al seu lloc, l'Emmona el 2017 tornarà i podré estar de nou apunt per gaudir d'aquesta gran cursa.
Fa temps vaig decidir que no seria esclau de les meves passions. Hi ha qui es pregunta on està el límit, jo ho tinc molt clar, està en cada dilluns seguir fent vida normal, amb més o menys agulletes,  sabent que per cap línia d'arribada val la pena de córrer riscos innecessaris.

Entrada relacionada:
Repte pel 27-29/05/16 Ultra Trail Emmona