27/10/15 300 dies de #El2015NoPucParar
Ha costat robar hores a la son, llevar-me a les cinc de la matinada, per fer 10 km abans d'anar a treballar, perquè després tinc un compromís, o vull nedar o vull fer qualsevol altre cosa, costa bastant. Inclús en una ocasió, un dissabte, anava a una cursa de btt de 200 km i em vaig aixecar a la una, o el que és el mateix, vaig dormir dues hores justes. Quan ho faig al vespre, després de treballar, hi ha ocasions que el meu màxim desig és acabar per gaudir d'una estona de relax abans d'anar al llit. Per feina, acostumo a estar fora de casa unes 12 hores, de 8 de matí a 8 del vespre, uns dies una mica menys, altres una mica més.
A més cal tenir en compte que hi ha hagut dies de tot, de calor, de fred, de vent, de pluja intensa, dies de mal de panxa, de cagarrines, de refredats, de febre, d'imprevistos de tota mena i al tenir-ho molt planificat, no tinc marge de maniobra. En un any, passa una mica de tot.
No puc negar, que les dificultats d'aquest repte, de fer cada dia 10 km a peu, les vaig valorar abans de decidir-me a fer-lo. La conclusió era que seria prou dur perquè valgués la pena i fins el moment no vaig errat.
Queda poc i alhora molt. Falten 65 dies dels 365 totals, el pico i prou. Al mateix temps el desgast psicològic és gran, físicament acostumat al volum que demana la meva passió la llarga distància, fa que no hi tingui cap problema. Mentalment és dur, és carregar una petita llosa, que fa que els dies tinguin 23 o 22 hores i calgui estar organitzant constantment el meu temps i prioritzant les coses a fer, amb la sensació que tot es va acumulant.
Toca no abaixar la guàrdia i seguir lluitant per aconseguir aquesta il·lusió en forma de repte.
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar-me en aquest repte, amb la teva aportació solidaria, mitjançant el meu gra de sorra, moltes gràcies!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!