23/08/15 L'estat de l'ensopegada i el repte #El2015NoPucParar
Que és una ensopegada sinó una nova oportunitat per aixecar-se.
El passat diumenge 16 d'agost, mentre feia els 10 km del repte #El2015NoPucParar, en un tram amb pedres enporlanades, tal i com es pot veure en la foto. Vaig fer una ensopegada que em va portar a deixar part de la pell de les mans al terra. Alhora em va quedar el genoll esquerre inflat i una bona patacada a les costelles.
En tres dies el genoll tornava a estar perfecte, les costelles no.
La zona esquerra de les costelles, és el meu punt flac. Acostumo a caure d'aquest costat i m'hi faig mal. Res greu, només hi ha dolor, res trencat. Dolor d'aquell que no es nota durant hores i de cop i volta, en un gest quotidià et fa veure les estrelles.
No puc córrer. Toca caminar, no massa ràpid i per ferm regular, per evitar l'impacte al màxim.
En dos setmanes tinc vacances i la intenció de fer una aventura de bicicleta amb alforges. Si no estic prou recuperat no ho faré. Quan vaig acceptar el repte, vaig decidir que seria la meva prioritat, sobre qualsevol altre activitat esportiva i cal ser conseqüent, a més, ja tinc pla B, per si de cas.
Per sort res greu, només cal temps i paciència per estar recuperat del tot.
El passat diumenge 16 d'agost, mentre feia els 10 km del repte #El2015NoPucParar, en un tram amb pedres enporlanades, tal i com es pot veure en la foto. Vaig fer una ensopegada que em va portar a deixar part de la pell de les mans al terra. Alhora em va quedar el genoll esquerre inflat i una bona patacada a les costelles.
En tres dies el genoll tornava a estar perfecte, les costelles no.
La zona esquerra de les costelles, és el meu punt flac. Acostumo a caure d'aquest costat i m'hi faig mal. Res greu, només hi ha dolor, res trencat. Dolor d'aquell que no es nota durant hores i de cop i volta, en un gest quotidià et fa veure les estrelles.
No puc córrer. Toca caminar, no massa ràpid i per ferm regular, per evitar l'impacte al màxim.
En dos setmanes tinc vacances i la intenció de fer una aventura de bicicleta amb alforges. Si no estic prou recuperat no ho faré. Quan vaig acceptar el repte, vaig decidir que seria la meva prioritat, sobre qualsevol altre activitat esportiva i cal ser conseqüent, a més, ja tinc pla B, per si de cas.
Per sort res greu, només cal temps i paciència per estar recuperat del tot.
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant el meu gra de sorra, moltes gràcies!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!