25/09/14 TransLleida. Què he après?
En les aventures i els reptes, una de les parts més importants, juntament amb sentir emocions i viure sensacions, és aprendre, dels encerts i sobretot dels errors. En aquest escrit, explico el que he aprés en referència a viatjar a ritme de pedal o el que seria el mateix, sobre el cicloturisme amb alforges.
Anar amb etapes definides - En l'anterior sortida llarga amb alforges, la Catalunya Transversal pedalant, vaig anar sense saber on faria nit. En aquesta ocasió, he anat amb allotjaments reservats.
Dóna tranquil·litat. Sé que no tindré cap problema per guardar la bicicleta, doncs ja ho he concertat.
En el moment de fer les etapes. Puc definir la població final, on si el dia dóna de si, puc aprofitar per gaudir-ne tot passejant tranquil·lament, amb tots els trastos desats a l'hotel.
Pla B - Cal dur un pla alternatiu preparat, per a possibles imprevistos. Per on retallar quilòmetres. Mitjans de transport públics. Allotjaments en cas de canvi de ruta. Tot dins la memòria del mòbil i imprès en paper dins les alforges.
La informació de més d'una font
- Un error d'aquesta aventura, va ser refiar-me d'una sola web, al
planificar les etapes. Ni els quilòmetres ni els desnivells, han
quadrat. Cal buscar i contrastar. Lliçó apresa per a properes aventures.
Menys material és més - Encara tinc marge, per polir la llista del que duc dins les alforges.
He aprés que menys material, si és polivalent, és més.
Per exemple, unes malles llargues. Em serveixen per complementar el culotte curt si fa fred i com a pantalons al acabar de pedalar i, si cal, de pantalons de pijama.
Reserva alimentaria - En aquest viatge, ho he posat en pràctica.
Dur un bidó de mig litre d'aigua, de més, per si acabo la de la camelbak, m'ha funcionat molt bé, en vaig fer ús l'últim dia.
Menjar també cal dur alguna peça de fruita i alguna barreta de sobres, per quan comptava parar i trobava tancat o per trams poc poblats on no hi vaig trobar ni restaurants, ni benzineres.
Viatjar sol - Sóc un aventurer solitari, per convicció, més que per necessitat. Busco llibertat i el preu és anar sol. Poder seguir el ritme que em marca el cos i el cor. A més es coneix més gent. Al anar sol, un s'obre més, té més necessitat de comunicació, la gent també t'ajuda amb més facilitat.
Xarxes 2.0 - Compartir a través de les xarxes socials, és divertit i permet fer un seguiment de com va l'aventura. No vol dir estar connectat tota l'estona. En la TransLleida, tot i tenir bateria de sobra, duia el mòbil parat, l'engegava, publicava, mirava interaccions i el tornava a parar. No vull estar pendent de la pantalla, quan el que toca es viure aventures.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!