10/09/14 TransLleida. Etapa 5. Arbeca - Coll de Nargó
El despertar té un gust agredolç. Dolç, molt dolç, per llevar-me a Arbeca i esmorzar ben acompanyat amb la Núria i en Jordi. Agre, per l'aventura que comença a tocar la seva fi. És l'etapa més llarga de la TransLleida. La jornada la tinc dividida en tres trams.
El primer tram és per per l'antiga NII, fins a Cervera, molt planer i on em faig un embolic jo sol, per anar a cercar la carretera que em porta fins a Guissona.
El segon tram, és fins a Solsona, decideixo no parar a dinar a Guissona, per entrar a la població hauria de fer més quilòmetres i avui ja en tinc suficients. Pararé en el següent poble. Biosca. El restaurant es tancat i no hi trobo botiga de queviures, cap problema, tiro de fruita i barretes, que duc a les alforges.
A partir d'aquí hi ha una pujada que mai acaba, la calor és intensa, massa. La carretera puja i puja, sense descans, el cansament acumulat hi és ben present. De l'esforç i la calor, buido d'aigua la camelbak. Tinc el bidó de mig litre de reserva, la raciono, per tenir-ne fins a Solsona. Tot i que tinc l'esperança de, com a molt uns 10 km abans d'arribar-hi, trobar algun bar, per parar i prendre una beguda ben fresca.
Encerto, trobo més d'un bar, en concret tres, tots tancats. O per dia de descans o els més proper a Solsona, per festa major. La quarta festa major que trobo. Encaro els últims quilòmetres, fent el darrer glop. Només entrar a la població. Hi ha una rodona, amb una mica de parc al mig i una font. Bec com si vingués del desert.
El tercer tram, fins al meu destí. S'inicia amb una bona pujada, amb rampes del 10%, que després em permet volar, coll avall.
Els últims 20 quilòmetres, són preciosos. Hi ha un munt de túnels. La gran majoria, tenen una alternativa lateral, per on circular pedalant, amb unes vistes que fan perdre a pressa, com la que acompanya aquest escrit.
La nit cau i amb ella, arribo fins a Coll de Nargó, punt d'inici i final d'aquesta aventura. Estic esgotat, em quedo a dormir a pocs centenars de metres de l'arribada.
Ha estat una gran aventura. He fet el que m'agrada, pedalar i pedalar. Mentre ho feia he pogut descobrir i deixar-me endur per la màgia dels indrets que he anat trobant. L'he compartida amb desconeguts que s'han creuat en la meva ruta, amb família de llarga distància que vam coincidir a Sort, amb la família d'aigua Arbequina i amb el mon 2.0, via facebook, twitter i instagram. Moltes gràcies pel vostre incondicional suport, compartir-ho amb tots vosaltres, fa que hagi estat encara millor!
Track Garmin Connect
El primer tram és per per l'antiga NII, fins a Cervera, molt planer i on em faig un embolic jo sol, per anar a cercar la carretera que em porta fins a Guissona.
El segon tram, és fins a Solsona, decideixo no parar a dinar a Guissona, per entrar a la població hauria de fer més quilòmetres i avui ja en tinc suficients. Pararé en el següent poble. Biosca. El restaurant es tancat i no hi trobo botiga de queviures, cap problema, tiro de fruita i barretes, que duc a les alforges.
A partir d'aquí hi ha una pujada que mai acaba, la calor és intensa, massa. La carretera puja i puja, sense descans, el cansament acumulat hi és ben present. De l'esforç i la calor, buido d'aigua la camelbak. Tinc el bidó de mig litre de reserva, la raciono, per tenir-ne fins a Solsona. Tot i que tinc l'esperança de, com a molt uns 10 km abans d'arribar-hi, trobar algun bar, per parar i prendre una beguda ben fresca.
Encerto, trobo més d'un bar, en concret tres, tots tancats. O per dia de descans o els més proper a Solsona, per festa major. La quarta festa major que trobo. Encaro els últims quilòmetres, fent el darrer glop. Només entrar a la població. Hi ha una rodona, amb una mica de parc al mig i una font. Bec com si vingués del desert.
El tercer tram, fins al meu destí. S'inicia amb una bona pujada, amb rampes del 10%, que després em permet volar, coll avall.
Els últims 20 quilòmetres, són preciosos. Hi ha un munt de túnels. La gran majoria, tenen una alternativa lateral, per on circular pedalant, amb unes vistes que fan perdre a pressa, com la que acompanya aquest escrit.
La nit cau i amb ella, arribo fins a Coll de Nargó, punt d'inici i final d'aquesta aventura. Estic esgotat, em quedo a dormir a pocs centenars de metres de l'arribada.
Ha estat una gran aventura. He fet el que m'agrada, pedalar i pedalar. Mentre ho feia he pogut descobrir i deixar-me endur per la màgia dels indrets que he anat trobant. L'he compartida amb desconeguts que s'han creuat en la meva ruta, amb família de llarga distància que vam coincidir a Sort, amb la família d'aigua Arbequina i amb el mon 2.0, via facebook, twitter i instagram. Moltes gràcies pel vostre incondicional suport, compartir-ho amb tots vosaltres, fa que hagi estat encara millor!
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!