07/09/14 TransLleida. Etapa 2. Sort - Vielha
50 km de pujada, amb aquesta perspectiva es lleva el dia.
Els primers 35 són de bon fer, pugen de manera suau. Al arribar a València d'Àneu tot canvia, hi ha rampes del 8% i un calor sufocant.
En la ruta coincideixo amb un altre turista amb alforges, és francès, no se'l veu molt acostumat a pedalar, M'explica que no fa molt va tenir un infart, arrel del qual va decidir, no esperar més i fer ja, el que sempre havia volgut fer, una d'aquestes coses, era fer ruta en bici, des de Font Romeu fins el Tourmalet, passant per Vielha. Les persones pensem molt diferent unes d'altres, però quan parlem l'idioma dels somnis i de les il·lusions, ens entenem.
Vaig fent la llarga pujada fins el Port de la Bonaigua, el punt més alt de tota la TransLleida, 2.072 metres. Hi ha uns 5 quilòmetres molt durs, compensats per un paisatge espectacular, muntanyes, salts d'aigua i molta vida al voltant.
Els últims quilòmetres serpentegen molt. A partir dels 1.800 d'altitud, noto el fet d'estar en alçada. A la que sóc dalt del port, em sento l'amo de mi mateix. És fer la primera queixalada i arriba la pluja, ve acompanyada per un aire fred. Equipació d'aigua i a fer els 25 km de baixada que em resten. La pluja és intermitent i cada vegada guanya intensitat. A l'entrada de Vielha, cau un senyor xàfec, disfruto com un nen. Localitzo l'allotjament i en un parell d'hores deixa de ploure.
Aprofito per anar a informar-me a la companyia d'autobús, per creuar el túnel de Vielha amb ells. Tot i que es pot creuar en bici, no em ve gens de gust, empassar fum dels cotxes, durant una pujada de 5,3 km. Demanen que desmunti alforges, rodes, pedals i posi el manillar en línia amb el quadre, l'opció queda clara, agafaré un taxi.
A Vielha hi vaig estar fa uns 15 anys, fent-hi nit per feina, tenia moltes ganes de poder passejar pels seus carrers. M'encanta. Per alt que sigui un edifici, sempre hi ha una muntanya treien el nas pel damunt. A més, és festa major, m'uneixo a la gresca.
Els primers 35 són de bon fer, pugen de manera suau. Al arribar a València d'Àneu tot canvia, hi ha rampes del 8% i un calor sufocant.
En la ruta coincideixo amb un altre turista amb alforges, és francès, no se'l veu molt acostumat a pedalar, M'explica que no fa molt va tenir un infart, arrel del qual va decidir, no esperar més i fer ja, el que sempre havia volgut fer, una d'aquestes coses, era fer ruta en bici, des de Font Romeu fins el Tourmalet, passant per Vielha. Les persones pensem molt diferent unes d'altres, però quan parlem l'idioma dels somnis i de les il·lusions, ens entenem.
Vaig fent la llarga pujada fins el Port de la Bonaigua, el punt més alt de tota la TransLleida, 2.072 metres. Hi ha uns 5 quilòmetres molt durs, compensats per un paisatge espectacular, muntanyes, salts d'aigua i molta vida al voltant.
Els últims quilòmetres serpentegen molt. A partir dels 1.800 d'altitud, noto el fet d'estar en alçada. A la que sóc dalt del port, em sento l'amo de mi mateix. És fer la primera queixalada i arriba la pluja, ve acompanyada per un aire fred. Equipació d'aigua i a fer els 25 km de baixada que em resten. La pluja és intermitent i cada vegada guanya intensitat. A l'entrada de Vielha, cau un senyor xàfec, disfruto com un nen. Localitzo l'allotjament i en un parell d'hores deixa de ploure.
Aprofito per anar a informar-me a la companyia d'autobús, per creuar el túnel de Vielha amb ells. Tot i que es pot creuar en bici, no em ve gens de gust, empassar fum dels cotxes, durant una pujada de 5,3 km. Demanen que desmunti alforges, rodes, pedals i posi el manillar en línia amb el quadre, l'opció queda clara, agafaré un taxi.
A Vielha hi vaig estar fa uns 15 anys, fent-hi nit per feina, tenia moltes ganes de poder passejar pels seus carrers. M'encanta. Per alt que sigui un edifici, sempre hi ha una muntanya treien el nas pel damunt. A més, és festa major, m'uneixo a la gresca.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!