06/09/14 TransLleida. Etapa 1. Coll de Nargó - Sort
Tots els dubtes del món, envaeixen la meva ment. Durant les hores de matinada que condueixo, fins arribar al punt d'inici de l'aventura, a Coll de Nargó.
Es començar a pedalar. Deixo de pensar, per simplement gaudir del paisatge, observant muntanyes i el riu que hi ha al costat de la carretera i sobretot, fer bategar ràpid el cor.
Camí de La Seu d'Urgell, s'aixeca boira i amb ella la xafogor. Entro fins la Seu, per fer la meva primera capital de comarca, aprofito per esmorzar-hi.
Els primers 33 km, són ràpids, fins que la carretera enfila cap El Cantó, a 1.720 metres. Mentre pujo, paro a fer alguna foto, mantinc les pautes per alimentar-me. La majoria de l'ascensió és de bon fer, menys un parell de trams, que enfilen molt dret. En dues ocasions, camino uns 10 minuts. Aquesta pausa, va de fàbula, per descansar les cames i seguir pedalant amb més forces.
Un cop dalt, en el tram de baixada. La bicicleta vola, sense ni pedalar, baixo a més de 50 km/h.
Arribo a Sort, final de la primera etapa, fa un bon sol, em trobo fort, pel cap em ronda de fer un petit canvi de plans i seguir. Primer de tot, menjar. És assentar-me a dinar i arriba la pluja, que gradualment va tenint més intensitat. L'he guanyada per uns 90 segons.
Un cop instal·lat a l'hotel, tinc el premi del dia. Els amics, Carme, Pere i Andreu, han estat fent muntanya per Rialp i tenim l'oportunitat de coincidir una estona al voltant de taula.
Track Garmin ConnectEs començar a pedalar. Deixo de pensar, per simplement gaudir del paisatge, observant muntanyes i el riu que hi ha al costat de la carretera i sobretot, fer bategar ràpid el cor.
Camí de La Seu d'Urgell, s'aixeca boira i amb ella la xafogor. Entro fins la Seu, per fer la meva primera capital de comarca, aprofito per esmorzar-hi.
Els primers 33 km, són ràpids, fins que la carretera enfila cap El Cantó, a 1.720 metres. Mentre pujo, paro a fer alguna foto, mantinc les pautes per alimentar-me. La majoria de l'ascensió és de bon fer, menys un parell de trams, que enfilen molt dret. En dues ocasions, camino uns 10 minuts. Aquesta pausa, va de fàbula, per descansar les cames i seguir pedalant amb més forces.
Un cop dalt, en el tram de baixada. La bicicleta vola, sense ni pedalar, baixo a més de 50 km/h.
Arribo a Sort, final de la primera etapa, fa un bon sol, em trobo fort, pel cap em ronda de fer un petit canvi de plans i seguir. Primer de tot, menjar. És assentar-me a dinar i arriba la pluja, que gradualment va tenint més intensitat. L'he guanyada per uns 90 segons.
Un cop instal·lat a l'hotel, tinc el premi del dia. Els amics, Carme, Pere i Andreu, han estat fent muntanya per Rialp i tenim l'oportunitat de coincidir una estona al voltant de taula.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!