03/04/14 100 km de Calella. Dos dies abans
Dos dies i ja estaré fent una de les coses que més m'agrada, desafiar el meu pitjor rival, a mi mateix. En una cursa a la que tinc molta estima. Els 100 km de Calella.
He passat uns dies d'incertesa, sobre la meva participació, degut a l'accident de trànsit de fa nou dies, tot just en fa dos que estic recuperat.
No em sento en el meu millor estat de forma per córrer, en realitat mai em sento prou entrenat per a fer una cursa de 100 km, així que aquest aspecte no és un inconvenient.
Hi vaig sent molt i molt conscient, que si apareixen molèsties a les cervicals, degut a l'impacte de córrer, m'he de possar a caminar i que si aquestes molèsties no desapareixen al cap de poc, hauré d'abandonar la cursa. El fet de fer voltes de 5 quilòmetres, m'aporta tranquil·litat si he de deixar-ho, mai estaré massa lluny.
Hi vaig amb l'objectiu de fer la meva cursa número 21 de 100 km, sabent el que costa d'aconseguir aquesta gran distància, preparat per patir, per donar el millor de mi mateix. El que no penso fer, és fer-me mal, no serveix de res acabar una cursa a qualsevol preu, doncs l'endemà, acabi o no, la meva vida segueix igual, amb més o menys agulletes, però igual.
El que si em penso endur d'aquesta cursa, és el fet de fer el que m'agrada compartint-ho amb els corredors coneguts i els que coneixeré i sobretot, sobretot, passar-ho bé, molt bé, entre amics, que és del que realment es tracta.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!