Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

01/12/13 6 hores de Calella. Crònica

Hi  ha un ambient ventós i fred compensat pel caliu,  que es genera al voltant de la cursa. 
Comença el moment de la veritat, surto trotant amb la Carme i el Pere, el vent va afluixant i mica en mica ens deixa treure capes de roba, per sentir el sol a la pell. 
A la que porto una hora i mitja corrent, tinc l'avís de que la sobrecàrrega al tensor de la fàcia lata, no està recuperada del tot. Començo a caminar, a ritme tranquil, canviant el pas i estirant, el mal primer s'intensifica una mica, fins a punt de pensar en deixar-ho, si augmenta un xic més la intensitat. Per sort, va baixant fins al punt de convertir-se en un dolor molest i suportable, alhora.
Degut a la baixada penso fins i tot en tornar a trotar, ho faig, en menys de cent metres en tinc prou per adornar-me que és una molt mala idea.
Camino i camino, al ritme que em permet el cos, he començat sense cap objectiu, a mitja prova m'he marcat fer la distància d'una marató, segons va passant el temps, afino més els càlculs i em plantejo fer 43 km, un cop hi arribo, queden molt poc temps, com que duc el dorsal 13, l'objectiu és que aquesta volta, no sencera, arribi als 1.300 metres, que aconsegueixo pels pèls. 
Finalment aconsegueixo fer els 43,3 km i sobretot el que no esperava, estar les 6 hores en moviment.
Al acabar l'entrega de premis, diplomes i copes, remullada de les cames al mar i a dinar tots junts, corredors, familiars i organització, que on millor es gaudeix la vida és al voltant d'una taula amb amics. Amb els que he vingut, els que coneixia i els que volta a volta, intercanviant somriures, alegries i penes ens hem anat coneixent.

Entrades relaciones:

Comentaris