17/10/13 100 km pista de Terrassa. Pròleg
S'acosta el dia de la veritat. Dos dies i a aquestes hores, en que estic escrivint, estaré corrent per intentar aconseguir completar els 100 km de pista de Terrassa. Serà la segona prova, dintre de l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies.
Els nervis, són semblants a l'època d'estudiant, com quan estava davant un examen decisiu, amb la gran diferència que aquí o ho aconsegueixes o no. No aconseguir-ho donant-ho tot és una victòria, no sobre la cursa, si sobre un mateix que és el que realment importa.
Els pensaments, ja fa uns dies que estan fent voltes a la pista. Fent l'aprovisionament del material necessari, decidint d'indumentària i preparant l'estratègia a seguir.
En total som 128 inscrits, el que passarem per la pista aquest dissabte, en les seves diferents proves. Tot i els que intentarem assolir els 100 km, serem, segons el llistat, 13, sinó hi ha cap error. He mirat els noms i implica que si arribo a aconseguir-ho, en els moments més durs, les hores finals, estarem molt pocs corrent.
La climatologia serà bona, potser una mica massa bona i tot, la predicció anuncia calor per aquest dissabte, espero no em passi factura.
Els dubtes a hores d'ara són part de mi, hauré entrenat prou, he entrenant de més, estic fent el correcte els dies previs, podré descansar el suficient els dies abans, aconseguiré córrer els 100 km en menys de 15 hores?
Em fa respecte, el temps màxim, 15 hores, les altres proves que he fet en aquesta distància en pla, sempre he baixat de les 15 hores, situant-me entre les 13h i les 14h30', cosa que em tranquilitza per una banda i em neguiteja per l'altre, pel poc marge que tinc.
El millor, és que un cop faci el primer pas, les incerteses passen a un segon pla, per concentrar-me en gaudir de l'ultrafons.
Els nervis, són semblants a l'època d'estudiant, com quan estava davant un examen decisiu, amb la gran diferència que aquí o ho aconsegueixes o no. No aconseguir-ho donant-ho tot és una victòria, no sobre la cursa, si sobre un mateix que és el que realment importa.
Els pensaments, ja fa uns dies que estan fent voltes a la pista. Fent l'aprovisionament del material necessari, decidint d'indumentària i preparant l'estratègia a seguir.
En total som 128 inscrits, el que passarem per la pista aquest dissabte, en les seves diferents proves. Tot i els que intentarem assolir els 100 km, serem, segons el llistat, 13, sinó hi ha cap error. He mirat els noms i implica que si arribo a aconseguir-ho, en els moments més durs, les hores finals, estarem molt pocs corrent.
La climatologia serà bona, potser una mica massa bona i tot, la predicció anuncia calor per aquest dissabte, espero no em passi factura.
Els dubtes a hores d'ara són part de mi, hauré entrenat prou, he entrenant de més, estic fent el correcte els dies previs, podré descansar el suficient els dies abans, aconseguiré córrer els 100 km en menys de 15 hores?
Em fa respecte, el temps màxim, 15 hores, les altres proves que he fet en aquesta distància en pla, sempre he baixat de les 15 hores, situant-me entre les 13h i les 14h30', cosa que em tranquilitza per una banda i em neguiteja per l'altre, pel poc marge que tinc.
El millor, és que un cop faci el primer pas, les incerteses passen a un segon pla, per concentrar-me en gaudir de l'ultrafons.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!