27/09/13 Ultra Carrilet. Crònica
S'acosta l'hora de la veritat i no les tinc totes. Sóc plenament conscient que no he recuperat el necessari dels 6 dies pedalant de fa menys d'una setmana. No he entrenat especificament el córrer llarga distància, si el fons amb altres esports. La previsió avisa que serà una jornada calorosa. Fer aquest repte amb autosuficiència alimentaria i en solitari acaben d'arrodonir la situació.
Surto corrent a ritme tranquil, amb certa comoditat faig els primers 30 km. A partir d'aquí comença el calvari, tot i dur una bona pauta d'hidratació i alimentació. Em sento marejat, l'estómac és com si s'hagués inflat, estès apunt d'explotar i no li cabes res més.
A la meitat del repte, tinc seriosos dubtes de si seguir o abandonar, en aquest moments recordo una frase que vaig llegir en algun lloc i la repeteixo com un mantra: hi haurà un dia en que no aconseguiré acabar, però aquest dia no és avui.
Les hores és fan llargues, les rectes eternes, ni el temps, ni jo avancem. Pas a pas va caient la tarda. Són les 18 hores, la temperatura és prou bona, alterno caminar i córrer, a les cames hi duc 56 km i el desgast de la calor, que ha arribat als 30 graus.
Queden un munt d'hores per endavant, estic cansat i sobretot estic disfrutant, d'haver superat la "pàjara" que m'ha deixat grogui, content per seguir avançant quan tot fa mal, quan la musculatura crida a cada pas. Feliç de sentir-me l'amo de mi mateix i de notar-me viu, molt viu!
A partir del km 85, les cames diuen prou, estan massa adolorides per trotar, toca caminar.
Aconsegueixo completar els 100 km en 17h32'42", ni de lluny el meu millor registre en aquesta distància, és igual. M'ha costat molt, s'ha fet dur, dur, dur. En la part física, el quilometratge, la temperatura i portar tot el menjar a sobre des de la sortida. En la part mental, fer-ho en solitari, amplifica les sensacions, les bones i les dolentes.
He aprés, una mica més de mi, en moments difícils, recursos que espero poder fer servir en d'altres reptes.
Surto corrent a ritme tranquil, amb certa comoditat faig els primers 30 km. A partir d'aquí comença el calvari, tot i dur una bona pauta d'hidratació i alimentació. Em sento marejat, l'estómac és com si s'hagués inflat, estès apunt d'explotar i no li cabes res més.
A la meitat del repte, tinc seriosos dubtes de si seguir o abandonar, en aquest moments recordo una frase que vaig llegir en algun lloc i la repeteixo com un mantra: hi haurà un dia en que no aconseguiré acabar, però aquest dia no és avui.
Les hores és fan llargues, les rectes eternes, ni el temps, ni jo avancem. Pas a pas va caient la tarda. Són les 18 hores, la temperatura és prou bona, alterno caminar i córrer, a les cames hi duc 56 km i el desgast de la calor, que ha arribat als 30 graus.
Queden un munt d'hores per endavant, estic cansat i sobretot estic disfrutant, d'haver superat la "pàjara" que m'ha deixat grogui, content per seguir avançant quan tot fa mal, quan la musculatura crida a cada pas. Feliç de sentir-me l'amo de mi mateix i de notar-me viu, molt viu!
A partir del km 85, les cames diuen prou, estan massa adolorides per trotar, toca caminar.
Aconsegueixo completar els 100 km en 17h32'42", ni de lluny el meu millor registre en aquesta distància, és igual. M'ha costat molt, s'ha fet dur, dur, dur. En la part física, el quilometratge, la temperatura i portar tot el menjar a sobre des de la sortida. En la part mental, fer-ho en solitari, amplifica les sensacions, les bones i les dolentes.
He aprés, una mica més de mi, en moments difícils, recursos que espero poder fer servir en d'altres reptes.
Primer tram superat, dels quatre que composen l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies
Track Garmin Connect
Track Garmin Connect
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!