06/04/13 Ultra Cako Guilleries Collsacabra Xtrem. 1ª Etapa
Sortida a punta de clar, m'encanta matinar per anar a fer el que m'agrada, comencem a enfilar amunt, el terreny rellisca pel fang que anirem trobant durant tot al dia.
Al capdamunt del primer cim, veiem que hi haurà neu en el nostre camí. Portem poca estona, però ja s'intueix que ho passarem bé, molt bé.
Al capdamunt del primer cim, veiem que hi haurà neu en el nostre camí. Portem poca estona, però ja s'intueix que ho passarem bé, molt bé.
És la tercera vegada que passo per aquest tram, amb la neu caiguda, el veig diferent, desconegut i encisat, bufa un xic de vent, de tant en tant aixeca una mica de neu dels arbres, sembla talment que estigui nevant, l'ambient és fred, les mans se'm congelen, perdo la sensibilitat en els dits i els tinc apunt d'explotar d'endins cap enfora. Els guants estan calentonets a casa, sóc en trasto, sort d'en Lluís que en porta un joc de més, a copia de metres, el tram de neu, passa d'espectacular a dur ; la previsió donava neu a cotes de més alçada, portem sabatilles, la humitat hi va entrant.
Seguim caminant, fins que deixem la blancor enrere. Arribem a una masia on hi ha un bocí d'història del nostre país, Can Serrallonga, el famós bandoler, és trist veure l'estat deplorable en que es troba, cau a trossos. Al cap de poc, variem el circuit que em fet en les dues edicions anteriors d'aquesta prova, deixem el pantà de Susqueda, per anar cap al de Sau, passant per la seva presa.
Parada i fonda, abans de començar a agafar uns corriols, divertits i complicats a parts iguals, primer, perquè més que un corriol és un petit riu, costa trobar un recolzament per no acabar molls de peus, quan s'acaba l'aigua, trobem que han netejat el camí de vegetació, aquesta es troba tota al terra, costa donar un pas, cal no ensopegar amb cap branca, ni quedar enganxat en una romeguera.
Arribem al destí final de la primera etapa, farem nit a la casa de colònies de Sant Joan de Fàbregas, una preciosa i acollidora construcció romànica del segle XI, ens tracten a cos de rei, em sento mimat.
No imagino millor manera d'estar un dissabte a la nit, en un lloc ideal, havent fet el que m'agrada i descobrint nous paisatges, en bona companyia, d'aquella que t'acaba fent mal la gola de riure, compartint el que hem fet avui, parlant del que farem demà i somiant en noves idees junts.
No imagino millor manera d'estar un dissabte a la nit, en un lloc ideal, havent fet el que m'agrada i descobrint nous paisatges, en bona companyia, d'aquella que t'acaba fent mal la gola de riure, compartint el que hem fet avui, parlant del que farem demà i somiant en noves idees junts.
Tot plegat gràcies a la gran feina d'en Pere, que per tercer any consecutiu ha dut el pes de l'organització i coordinació, d'aquesta gran prova casolana. Cròniques 2011 i 2012. Moltes gràcies amic!
Track Garmin Connect
Entrada relacionada:
Gràcies Quim per la crònica i la teva companyia, un plaer i un privilegi compartir Kms amb tu.
ResponEliminaUna abraçada i a per la propera "bestiessa"!!
I la de quilòmetres que ens queden, que tenim corda per estona.
ResponEliminaUna abraçada