17/03/13 Marató Barcelona. Crònica
La sortida és escalonada per calaixos, cosa que permet començar a córrer amb certa comoditat des del principi, vaig amb l'amic Lluís Tuneu, és la seva primera marató, tot i que caminant hem fet proves de 140 km, noto l'expectativa del que va amb les mans buides per agafar les sensacions que la prova li pot donar.
Decideixo acompanyar en Lluís, va més ràpid del que m'esperava, és nota que ha fet els deures, no com jo, que he continuat l'entrenament cara l'IronMan i de rebot estic per aquí mig. No fa calor, a estones plou, no em desagrada, em trobo còmode, hi ha petits moments al parar la pluja que la humitat es deixa notar i és una mica angoixant.
Durant la cursa, puc saludar un munt d'amics, uns corren, d'altres són voluntaris, hi ha coneguts entre el públic, la família Tuneu com animadors de luxe, el seu alè em dóna forces, alhora un munt de gent ens encoratja, música pels carrers, és una gran festa i en sóc un dels convidats, d'entre els altres més de 15.000, fent una cosa que m'encanta, córrer.
En molts moments he oblidat que estava en una marató, per gaudir de simplement posar un peu davant de l'altre tot corrent, disfrutant de la visita turística a la ciutat, que és el recorregut, fent ús dels avituallaments que permet córrer sense res més que el posat, sentint com la pluja em toca la pell i recorda a cada gota que estic viu, xerrant amb els amics coneguts i els per conèixer.
A estones, veient l'esforç de molts, el mur reflectit a la cara d'alguns, la superació a cada pas, recordava que estava en una gran prova, en una distància mítica, com és una marató.
Hi he anat sense més pretensió que divertir-me, volia passar-ho bé, no només ho he aconseguit, sinó que també he fet la meva millor marca en aquesta distància: 4h06'53", que em fa molta il·lusió dedicar a un gran corredor i bon amic, que aquest any no hi ha pogut participar. Va per tu Andreu Just!
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!