18/11/12 NO PUC PARAR Progressa adequadament

Amb avui, ja són 57 dies de repte, en queden 43. Sembla que vingui baixada, així és, però amb alguna que altre rampa. El repte, no puc parar, flueix. 

La tardor la tenim aquí, venen dies de fred, pluja i vent, res que no és pugui superar, amb una mica de ganes i una bona dosi de motivació. A les adversitats pròpies de l'estació, s'hi ha de sumar el desgast acumulat, en els dies laborables, és quan més ho noto, a la feina, s'hi ha d'afegir les hores que dedico a aquest bloc i a escriure a la web de Triatletas en Red, més els imprevistos del dia a dia, tot plegat, fa que de dilluns a divendres, vagi tot molt planificat i enquibit amb calçador, el repte el tinc que fer en hores nocturnes. El cansament, la son i el mal temps, són bons aliats de la mandra, però no podran amb les meves ganes d'aconseguir-ho.

La lesió, deguda a l'ensopegada, segueix el seu curs, sembla que el desembre podré tornar a fer una mica de tot, ara estic en la fase que a estones no la noto i penso que ja està, a estones fa mal i tinc la sensació que no s'acabarà mai el dolor. Toca tenir paciència i fer bondat.

Per sort, puc seguir caminant. M'agrada molt caminar, el meu problema és que sóc inquiet i m'encanta fer coses diferents, trobo molt a faltar nedar, tinc ganes d'anar al mar a pell, per gaudir la fred i començar a aclimatar per l'hivern, agafar el caiac i sentir com em gronxen les onades, pedalar de poble a poble, parant a fer el cafè en un lloc o altre, vull córrer per deixar-ho tot enrere.

Tots els escrits relacionats i seguiment del repte a: NO PUC PARAR